dissabte, 18 de gener del 2014
dimecres, 15 de gener del 2014
dimecres, 18 de desembre del 2013
dimecres, 20 de novembre del 2013
EN PLÀSTICA ARRIBA KANDINSKY
Vasili Vasílievitx Kandinski, amb el cognom sovint escrit Kandinsky) (Moscou el 4 de desembre de 1866 - Neuilly-sur-Seine, 13 de desembre de 1944) fou un pintor rus, precursor de l'abstracció en la pintura.
El 1910 fa la seva primera aquarel·la abstracta, en la qual "(...)en les taques més fosques predominen dos colors, el roig i el blau, que evidentment estan relacionats perquè sempre es troben junts. El roig és un color càlid i tendeix a expandir-se; el blau és fred i tendeix a contraure's. Kandinski no aplica la llei dels contrasts simultanis sinó que la comprova; se serveix de dos colors com de dues forces manejables que es poden sumar o restar i, segons els casos, és a dir, segons els impulsos que sent, se serveix d'ambdues per tal que es limitin o s'impulsin mútuament. També hi ha signes lineals, filiformes; són, en certa manera, indicacions de possibles moviments, són traçats que suggereixen la direcció i el ritme de les taques que vaguen pel paper. Posen en moviment tota l'aquarel·la(...)" (Argan).
Des de 1933 s'estableix a París, on continuarà la seva carrera com a artista fins a la seva mort el 1944.
divendres, 8 de novembre del 2013
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Camins de Sopa de Cabra
Camins
Camins, que ara s'esvaeixen.
Camins, que hem de fer sols.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ara no hi són.
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes.
Ara som dos fills del Sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses
camins ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s'esvaeixen.
Camins, que has de fer sol.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ja són nous.
Camins, que hem de fer sols.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ara no hi són.
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
per les parets de l'amor sobre la pell.
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes.
Ara som dos fills del Sol en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses
camins ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s'esvaeixen.
Camins, que has de fer sol.
Camins, vora les estrelles.
Camins, que ja són nous.
Sopa
de cabra.
divendres, 18 d’octubre del 2013
dijous, 17 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)